"Què et suggereix la química?"
Fa 14 anys
dijous, 22 de desembre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Rome Reborn 2.1 magnifica opera
Aquesta reconstrucció va ser creada a la Universitat de Virginia ,l'any 2010,en un projecte titolat Roma reborn
dimarts, 4 d’octubre del 2011
divendres, 1 de juliol del 2011
dimarts, 7 de juny del 2011
Museu Marès,remimiscència del món clàssic
Salvete,La nova reestructuració del Museu Marès realment es mereix una visita.Trobarem peces molt valuoses i en moltes ocasions,especialment escultura,peces de la nostra realitat grecoromana o bé reminiscències del món clàssic.A més ,cal dir que la secció de col·leccionisme és molt interessant.Si hi aneu no us perdeu la Biblioteca,una joia.
El personal del Museu és excel·lent,fet poc freqüent en aquests dies.
fotografia:Perseu i la Medusa
FOTOGRAFIES BIDO MUR
dijous, 19 de maig del 2011
Audi latinos Nuntios vie interrete
La Júlia Baquero,alumna de HS1, em va informar sobre aquesta radio que emet les notícies en llatí.El país és Finlàndia,segur que enteneu millor el llatí.És curiós l’accent.
Gaudete.
ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA
Discipulae ab IV ESO, Marina Bonache et Elisa Villa, optimam expositionem oralem de res chymiata in culina romana atque vita societate, ad commemorandum MMXI Annum Rei Chymiatae Inter Nationes, pridie nonas Maius fecerunt. Praesertim super unguentis, condimentis, et alia aequalia locutae sunt.
Ad experimenti conclusionem nos odoris unguentibus, elaboratis ad eisdem, delectavimus; reliquia in aulis perfunsa sunt.
Ut dicunt, odere bene magnam laetitiam animis afficere; Sensus accomodati ad mitigandum nervos, cum maxime in fine huius gradus scholaris, qui tam magnus nostris discipulis discipulaeque est.
Ad experimenti conclusionem nos odoris unguentibus, elaboratis ad eisdem, delectavimus; reliquia in aulis perfunsa sunt.
Ut dicunt, odere bene magnam laetitiam animis afficere; Sensus accomodati ad mitigandum nervos, cum maxime in fine huius gradus scholaris, qui tam magnus nostris discipulis discipulaeque est.
dimecres, 11 de maig del 2011
T'agrada el cinema?
m'han convidat a formar part d'una mena de qüestionari cinematogràfic.Però, com bé sabeu,aquest bloc es basa en el món clàssic i a més va destinat a vosaltres.Per tant, vaig decidir comptar amb la vostra participació voluntària evidentment i sempre si us ve de gust,gratis et amore.El centraré en pel·lícules de grecs i romans ,peplum,de totes les èpoques i en d'altres que tinguin reminiscències clàssiques.
La resposta a les següents qüestions les escriviu en Twitter.
les preguntes són:
Escena més divertida, trista, alegra, agradolça,rara,pertorbadora,suspense,terrífica,romántica,millor diàleg,sense diàleg,de lluita ,de ball,discurs, començament,mort,clímax,final,mai filmada,la millor de la història.
imatge de fotos e imagenes.com
dimecres, 4 de maig del 2011
ALTER BARCINO
Salvete,de nou.
gràcies a l'Alba Pérez,alumne de 2n batx HS1,podem descobrir un bloc,creat per un historiador,que ens explica l'origen d'alguns barris o carrers de Barcelona.Molt recomanat per aquells que heu de fer l'exposició.Si us interessa podeu comprar el llibre.De fet,va ser el pare de l'Alba qui el va descobrir.
gràcies a l'Alba Pérez,alumne de 2n batx HS1,podem descobrir un bloc,creat per un historiador,que ens explica l'origen d'alguns barris o carrers de Barcelona.Molt recomanat per aquells que heu de fer l'exposició.Si us interessa podeu comprar el llibre.De fet,va ser el pare de l'Alba qui el va descobrir.
http://altresbarcelones.blogspot.com/
dilluns, 2 de maig del 2011
Deductio ex pecunia ... un cajero automático en Latín
Aquest és el títol que presenta l'article d'un bloc de contingut històric,titolat Historia clasica.He descobert aquesta curiositat gràcies a L'Alba Guimerà del 1r HS2 .Cliqueu l'enllaç i trobareu un article força particular.Us adjunto la imatge de l'article perquè us hi animeu.
http://www.historiaclasica.
http://www.historiaclasica.
dissabte, 23 d’abril del 2011
FELIÇ SANT JORDI. SALVE ,MILES GIORGOS!
FELIÇ SANT JORDI.
Saluete,tots coneixeu perfectament la llegenda de St.Jordi :el cavaller,la princesa,la rosa.Però el que molta gent no sap és que el nostre cavaller té un avantpassat romà,que va néixer a zona grega.Pervivència a tope!
Saluete,tots coneixeu perfectament la llegenda de St.Jordi :el cavaller,la princesa,la rosa.Però el que molta gent no sap és que el nostre cavaller té un avantpassat romà,que va néixer a zona grega.Pervivència a tope!
Sant Jordi era un soldat romà ,nascut a la Capadòcia,l’actual Turquia,que va ser decapitat per no voler perseguir els cristians,ja que hi compartia les mateixes creences.Aviat va ser venerat com un Sant a l’imperi romà d’Orient,els que heu estudiat Santa Sofia ,sabeu perfectament on és.A Grècia trobem molts temples dedicats al nostre Sant.
Ja sabeu ,avui fem país en tots els sentits.Recordem el nostre romà,el nostre cavaller,la nostra princesa i entre tots matem al drac, tot llegint,o coneixeu una manera millor de combatre el mal?
dimecres, 23 de març del 2011
IN MEMORIAM.LIZ TAYLOR
Avui encetem el dia amb una notícia desafortunada:la mort de Liz Taylor.Va ser la millor Cleòpatra del món del cinema .Va interpretar a la perfecció el paper de la reina egípcia,que amb només 25 anys d'edat va seduir a Juli Cèsar ,un dels polítics més caristàmics de la història de Roma.Més tard va tenir una relació sentimental amb el conegut Marc Antoni , representat pel seu etern marit Richard Burton ;però aquesta part de la història ja és vox populi.Així doncs,prepareu-vos divinitats de L'Olimp puja una nova deessa.
dimarts, 22 de març del 2011
Lluís permanyer.L'amfiteatre romà a Barcino.
Sembla ser que l'hipotètic amfiteatre romà de Barcelona no era on ens pensàvem.A continuació podeu llegir l'article de Lluís Permanyer,publicat a la vanguardia el 20/03/2011.
1.Calle de les Caputxes. Cabe pensar que los arcos de esta calle, en la parte trasera del frente edificado ante Santa Maria, guardan relación con la propia estructura del anfiteatro romano
Mané Espinosa
La historiadora Jordina Sales Carbonell, del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona (UB), ha realizado una investigación que le permite sustentar la hipótesis de que la Barcelona romana disponía de una arena o anfiteatro, y sospecha que se hallaba justo donde luego fue levantada encima primero la iglesia de Santa Eulàlia (más tarde denominada Santa Maria de les Arenes) y después Santa Maria del Mar. Su documentado estudio va a ser publicado en breve en el próximo número 21 de la Revista d´Arqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida.
Leído el documentado estudio de la historiadora Sales, comentadas las hipótesis con ella y escuchadas in situ sus interpretaciones de ciertos detalles urbanísticos, trataré de resumir cuanto sostiene.
El marco en el que se sitúa la sospecha de que pudo contener la arena de Barcino es el mismo que en la época tardoantigua albergó una necrópolis con sepulturas comprendidas entre los siglos IV y VI; era extensa, tal como se comprobó en la excavación realizada entre 1940 y 1967: contabilizó arribar el centenar de enterramientos.
No era sorpresa alguna que se efectuaran precisamente allí, como tampoco que, coetáneamente o poco después, se construyera una iglesia. En otros casos parecidos se trataba de santificar un lugar en el que habían sido martirizados cristianos a causa de la fe que practicaban. Allí mismo está documentado que en 877 el obispo Froidoino realizó la exhumación del cuerpo de santa Eulàlia. Está probado literariamente que en aquel lugar ya se celebraba culto a la citada mártir desde el siglo VI en el templo que más adelante, durante la alta edad media, aparece referido como Santa María de las Arenas.
Seis son los argumentos básicos en los que la historiadora Sales fundamenta su hipótesis.
Primero. El documento más antiguo conservado en el que aparece citada Santa Maria de les Arenes se remonta a 1104. Este nombre, contrariamente a lo que pudiera insinuar, no se refiere a la playa cercana; y es que ahora sabemos, a diferencia de lo que se había apuntado en tiempos, la línea costera estaba aproximadamente donde hoy se encuentra. Este nombre bien podría estar relacionado con la arena de Barcelona. Es sólito en ciudades de Francia e Italia que algunas iglesias reciban desde antiguo este apelativo; verbigracia Saint-Martin-des-Arenes, en Nîmes,o Santa Maria de Arena, en Padua.
Segundo. La minuciosa y solvente excavación llevada a cabo por Marià Ribas (publicada en 1977) en el interior de Santa Maria del Mar informa del hallazgo de arenas allanadas uniformemente y en las que después se excavaron las numerosas tumbas (de los siglos IV a VI) que formaban una extensa necrópolis tardoantigua. No parece razonable que en este periodo se tendiera la mencionada capa de arena para, a renglón seguido, excavarlo y llegar a materializar más de un centenar de enterramientos. Así pues, es más lógico sospechar que la superficie de arena aplanada hubiera sido situada allí con anterioridad y con un fin.
Tercero. Una simple observación aérea de la trama urbana de esta zona de la Ciutat Vella transmite la percepción visual de que se dibujan entorno a Santa Maria del Mar una serie de formas elípticas y de distinto radio. Se trata de una realidad también observable en las trazas urbanísticas de Lecce o Córdoba, y también en Lucca y Florencia. Es la adaptación urbanística posterior a un espacio preexistente. Por ejemplo, la curvatura del edificio frontero a la fachada principal de la iglesia de Santa Maria del Mar o la que originalmente se advertía en la calle Sombrerers. En el supuesto que la arena hubiera estado en el espacio que ahora ocupa Santa Maria, esta estructura lúdica romana tendría la misma superficie de otros anfiteatros romanos existentes en Hispania. Una gran concentración inusual de bóvedas y arcos medievales en las calles del citado entorno permiten no descartar que alguno tuviera un origen mucho más antiguo, al tratarse de soluciones arquitectónicas habituales en arenas.
Cuarto. El recinto amurallado de Barcino era pequeño. De poseer una arena, forzosamente tendría que haber sido colocada extramuros. La calle Argenteria, eje viario ya existente en el periodo de Augusto, unía el portal nordeste y el llano donde hoy se alza Santa Maria. Sería ilógico haber tendido aquella vía para no conducir a ninguna parte; de ahí que no sea aventurado pensar que permitía llegar a una infraestructura existente: quizá la arena.
Quinto. El no haber hallado resto alguno de una necrópolis alto-imperial indica que la zona no era entonces de uso funerario, posiblemente porque estuviera entonces ya ocupada por la mencionada arena.
Sexto: El espacio medieval del Born, de signo lúdico, fue emplazado significativamente al lado, al haber ya sido ocupado el lugar por el templo de Santa Maria.
Todas estas hipótesis confluyen y hacen sospechar pues en que es razonable pensar que la arena o anfiteatro romano de Barcino bien pudo estar emplazado donde hoy se alza Santa Maria del Mar. De ahí que, sostiene la historiadora Sales, valga la pena tenerlo presente, máxime si se da la ocasión de realizar dentro de aquel perímetro sensible futuras excavaciones arqueológicas. Y es que, tomados en consideración todos estos argumentos teóricos, los restos que se puedan hallar permitirían entonces ser interpretados a la luz de una óptica bien distinta a la mantenida hasta hoy, y relacionada por tanto con la arena.
1.Calle de les Caputxes. Cabe pensar que los arcos de esta calle, en la parte trasera del frente edificado ante Santa Maria, guardan relación con la propia estructura del anfiteatro romanoMané Espinosa
La historiadora Jordina Sales Carbonell, del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona (UB), ha realizado una investigación que le permite sustentar la hipótesis de que la Barcelona romana disponía de una arena o anfiteatro, y sospecha que se hallaba justo donde luego fue levantada encima primero la iglesia de Santa Eulàlia (más tarde denominada Santa Maria de les Arenes) y después Santa Maria del Mar. Su documentado estudio va a ser publicado en breve en el próximo número 21 de la Revista d´Arqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida.
Leído el documentado estudio de la historiadora Sales, comentadas las hipótesis con ella y escuchadas in situ sus interpretaciones de ciertos detalles urbanísticos, trataré de resumir cuanto sostiene.
El marco en el que se sitúa la sospecha de que pudo contener la arena de Barcino es el mismo que en la época tardoantigua albergó una necrópolis con sepulturas comprendidas entre los siglos IV y VI; era extensa, tal como se comprobó en la excavación realizada entre 1940 y 1967: contabilizó arribar el centenar de enterramientos.
No era sorpresa alguna que se efectuaran precisamente allí, como tampoco que, coetáneamente o poco después, se construyera una iglesia. En otros casos parecidos se trataba de santificar un lugar en el que habían sido martirizados cristianos a causa de la fe que practicaban. Allí mismo está documentado que en 877 el obispo Froidoino realizó la exhumación del cuerpo de santa Eulàlia. Está probado literariamente que en aquel lugar ya se celebraba culto a la citada mártir desde el siglo VI en el templo que más adelante, durante la alta edad media, aparece referido como Santa María de las Arenas.
Seis son los argumentos básicos en los que la historiadora Sales fundamenta su hipótesis.
Primero. El documento más antiguo conservado en el que aparece citada Santa Maria de les Arenes se remonta a 1104. Este nombre, contrariamente a lo que pudiera insinuar, no se refiere a la playa cercana; y es que ahora sabemos, a diferencia de lo que se había apuntado en tiempos, la línea costera estaba aproximadamente donde hoy se encuentra. Este nombre bien podría estar relacionado con la arena de Barcelona. Es sólito en ciudades de Francia e Italia que algunas iglesias reciban desde antiguo este apelativo; verbigracia Saint-Martin-des-Arenes, en Nîmes,o Santa Maria de Arena, en Padua.
Segundo. La minuciosa y solvente excavación llevada a cabo por Marià Ribas (publicada en 1977) en el interior de Santa Maria del Mar informa del hallazgo de arenas allanadas uniformemente y en las que después se excavaron las numerosas tumbas (de los siglos IV a VI) que formaban una extensa necrópolis tardoantigua. No parece razonable que en este periodo se tendiera la mencionada capa de arena para, a renglón seguido, excavarlo y llegar a materializar más de un centenar de enterramientos. Así pues, es más lógico sospechar que la superficie de arena aplanada hubiera sido situada allí con anterioridad y con un fin.
Tercero. Una simple observación aérea de la trama urbana de esta zona de la Ciutat Vella transmite la percepción visual de que se dibujan entorno a Santa Maria del Mar una serie de formas elípticas y de distinto radio. Se trata de una realidad también observable en las trazas urbanísticas de Lecce o Córdoba, y también en Lucca y Florencia. Es la adaptación urbanística posterior a un espacio preexistente. Por ejemplo, la curvatura del edificio frontero a la fachada principal de la iglesia de Santa Maria del Mar o la que originalmente se advertía en la calle Sombrerers. En el supuesto que la arena hubiera estado en el espacio que ahora ocupa Santa Maria, esta estructura lúdica romana tendría la misma superficie de otros anfiteatros romanos existentes en Hispania. Una gran concentración inusual de bóvedas y arcos medievales en las calles del citado entorno permiten no descartar que alguno tuviera un origen mucho más antiguo, al tratarse de soluciones arquitectónicas habituales en arenas.
Cuarto. El recinto amurallado de Barcino era pequeño. De poseer una arena, forzosamente tendría que haber sido colocada extramuros. La calle Argenteria, eje viario ya existente en el periodo de Augusto, unía el portal nordeste y el llano donde hoy se alza Santa Maria. Sería ilógico haber tendido aquella vía para no conducir a ninguna parte; de ahí que no sea aventurado pensar que permitía llegar a una infraestructura existente: quizá la arena.
Quinto. El no haber hallado resto alguno de una necrópolis alto-imperial indica que la zona no era entonces de uso funerario, posiblemente porque estuviera entonces ya ocupada por la mencionada arena.
Sexto: El espacio medieval del Born, de signo lúdico, fue emplazado significativamente al lado, al haber ya sido ocupado el lugar por el templo de Santa Maria.
Todas estas hipótesis confluyen y hacen sospechar pues en que es razonable pensar que la arena o anfiteatro romano de Barcino bien pudo estar emplazado donde hoy se alza Santa Maria del Mar. De ahí que, sostiene la historiadora Sales, valga la pena tenerlo presente, máxime si se da la ocasión de realizar dentro de aquel perímetro sensible futuras excavaciones arqueológicas. Y es que, tomados en consideración todos estos argumentos teóricos, los restos que se puedan hallar permitirían entonces ser interpretados a la luz de una óptica bien distinta a la mantenida hasta hoy, y relacionada por tanto con la arena.
dijous, 10 de març del 2011
FEINES DE RECUPERACIÓ
Salvete!
al llarg del curs anireu fent feines per superar el que no heu arribat a entendre.Al marge a l'apartat de fent feina trobareu uns exercicis de verbs i declinacions.
La feina l'han de fer els alumnes que tinguin la primera i segona suspesa.
Aquells que tinguin només la primera ,ja en parlarem.Recordeu que per superar la primera avaluació,heu de treure un sis a la segona com a nota final.
La feina l'heu de lliurar abans de la 3 avaluació,aconsello abans de Setmana Santa.Així no coincidirà amb altres feines.És imprescindible lliurar-lo per presentar-se als controls de recuperació.
Si teniu dubtes podeu escriure els vostres comentaris a l'entrada,ja us respondré.
al llarg del curs anireu fent feines per superar el que no heu arribat a entendre.Al marge a l'apartat de fent feina trobareu uns exercicis de verbs i declinacions.
La feina l'han de fer els alumnes que tinguin la primera i segona suspesa.
Aquells que tinguin només la primera ,ja en parlarem.Recordeu que per superar la primera avaluació,heu de treure un sis a la segona com a nota final.
La feina l'heu de lliurar abans de la 3 avaluació,aconsello abans de Setmana Santa.Així no coincidirà amb altres feines.És imprescindible lliurar-lo per presentar-se als controls de recuperació.
Si teniu dubtes podeu escriure els vostres comentaris a l'entrada,ja us respondré.
dimarts, 8 de març del 2011
FELICITER DIES ! DONES DEL MÓN
Avui,com ja sabeu,és el nostre dia,el de totes les dones,perquè és ben sabut que totes les dones treballem dins ,fora o dins i fora (que és el més freqüent).Si disposeu de temps mireu l'enllaç http://www.xtec.cat/~mgarci10/roma/feinesfemeninesroma.htm ,trobareu un bloc interessantíssim sobre les feines de les dones al món clàssic.Us dedico aquestes imatges a vosaltres:amigues,alumnes,companyes de la feina,familiars,per què ja des de l'antiguitat .......Qui pot aturar una dona?
BOBUS SPONGIA.VERSIÓ EN LLATÍ ALUMNES 4 ESO.GAUDETE!
QUIS DICIT UT LATINITAS NON VIVA SIT?
Qui diu que Bob Esponja i el seu amic Patrici no saben llatí?A continuació llegireu la versió definitiva dels alumnes de 4 ESO sobre la cançó dels coneguts dibuixos animats Bob Esponja.Gaudete!
ille natare potest
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
nunc
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
 |
| arfues.net |
Qui diu que Bob Esponja i el seu amic Patrici no saben llatí?A continuació llegireu la versió definitiva dels alumnes de 4 ESO sobre la cançó dels coneguts dibuixos animats Bob Esponja.Gaudete!Quis in pinea
sub mari
habitat ?
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
Eius flavum corpus
sine ratione absorbet
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
melior amicus quem
habere potes
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
Et ut pisces
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
nunc
Bobus Spongia
Bobus Spongia...
Bobus Spongia iam pervenit!
diumenge, 20 de febrer del 2011
CANTEM LES DECLINACIONS
SI VOLEU FER UN BON REPÀS DE DECLINACIONS,AL MARGE DEL BLOC LES TROBAREU AMB LLETRA I MÚSICA;PERÒ.....A L'ANGLESA.ÉS UNA CURIOSITAT INTERESSANT.
ÉS IMPRESCINDIBLE RIURE.
RIDERE CORDEM MOVERE.
divendres, 11 de febrer del 2011
TO TELOS ARESEI
tot i que no ho sembla ,la lletra està en grec;un grec molt fàcil de traduir.la vaig descobrir gràcies a la informació que em va donar el Marc Vizcarro,alumne de 1r de Batxillerat CT2.
Gràcies Marc.
Gràcies Marc.
dimecres, 9 de febrer del 2011
EXPOSICIONS DE BARCELONA
TEMES EXPOSICIONS DE LLATÍ 4 ESO fr1
1. Plaça Catalunya Irene,Ana 29 abril
2. Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia Elena,Anna 6 maig
3. Ciutadella Àlex,Toni 13 maig
4. Eixample (fins P. de Gràcia)Gerard,Carles 20 maig
5. Laberint d’Horta Adrià,David 27 maig
6. Rambles Júlia,Laia,Marina 29 abril
7. Edificis de Barcelona Sergi,Isaac 6 maig
8. Plaça Espanya I Montjuïc. Natasha,Mireia 13 maig
9. El lèxic a les farmàcies-----------
10. Pervivencia clàssica als carrers de Barcelona Laura,Maria, Mònica 29 maig
11. El lèxic a la química--------
12. El lèxic a la biologia i zoología Joana,Marta 27 maig
TEMES EXPOSICIONS DE LLATÍ 4 ESO fr2
1. Plaça Catalunya Lahoz Rivero 29 abril
2. Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia -------
3. Ciutadella Renau,Vidal 13 maig
4. Eixample (fins P. de Gràcia) Vanegas,Cabañero 13 maig
5. Laberint d’Horta espuelas,hernàndez 20 maig
6. Rambles Àlvarez,Torres 27 maig
7. Edificis de Barcelona-----------------
8. Plaça Espanya I Montjuïc. S. Clemente,Amador 29 abril
9. El lèxic a les farmàcies--------------
10. Pervivencia clàssica als carrers de Barcelona----------
11. El lèxic a la química Bonache,villa 6 maig
12. El lèxic a la biologia i zoologia Papaceit,Céspedes 6 maig
1. Plaça Catalunya Irene,Ana 29 abril
2. Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia Elena,Anna 6 maig
3. Ciutadella Àlex,Toni 13 maig
4. Eixample (fins P. de Gràcia)Gerard,Carles 20 maig
5. Laberint d’Horta Adrià,David 27 maig
6. Rambles Júlia,Laia,Marina 29 abril
7. Edificis de Barcelona Sergi,Isaac 6 maig
8. Plaça Espanya I Montjuïc. Natasha,Mireia 13 maig
9. El lèxic a les farmàcies-----------
10. Pervivencia clàssica als carrers de Barcelona Laura,Maria, Mònica 29 maig
11. El lèxic a la química--------
12. El lèxic a la biologia i zoología Joana,Marta 27 maig
TEMES EXPOSICIONS DE LLATÍ 4 ESO fr2
1. Plaça Catalunya Lahoz Rivero 29 abril
2. Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia -------
3. Ciutadella Renau,Vidal 13 maig
4. Eixample (fins P. de Gràcia) Vanegas,Cabañero 13 maig
5. Laberint d’Horta espuelas,hernàndez 20 maig
6. Rambles Àlvarez,Torres 27 maig
7. Edificis de Barcelona-----------------
8. Plaça Espanya I Montjuïc. S. Clemente,Amador 29 abril
9. El lèxic a les farmàcies--------------
10. Pervivencia clàssica als carrers de Barcelona----------
11. El lèxic a la química Bonache,villa 6 maig
12. El lèxic a la biologia i zoologia Papaceit,Céspedes 6 maig
dissabte, 1 de gener del 2011
SIT TIBI FELIX FAUSTUSQUE ANNUM NOVUM MMXI
Gràcies al bloc de Kuanum sabem com es desitjaven un bon any.El document és una tauleta de fusta,que contenia una carta,trobada a la muralla adriana, a Gran Bretanya.Trobareu més informació al bloc esmentat.Fàcil,busqueu al marge dret del nostre bloc. Tot i així.....
FELICITER MMXI
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
